18.12.04

El Bou i la Mula felicita el Nadal

En Josep M. Font és el president del col·lectiu El Bou i al Mula. I és moltes altres coses: un gran artista, un gran pessebrista, un gran amic... Només amb el pessebre de l'escola Casas de Barcelona, del qual ell n'és el màxim responsable, o amb el pessebre de la parròquia de Santa Dorotea de Barcelona, que ja fa 20 anys que s'encarrega de fer, n'hi hauria d'haver prou com perquè en Josep M. figurés en qualsevol llista de grans pessebristes catalans. En canvi, sempre que s'han fet llistes com aquesta, només hi surten pessebristes que any rera any es repeteixen i fan el mateix que ja han fet altres. Algun dia caldrà esmenar aquesta injustícia...

En Josep M. Font és l'autor de la felicitació que cada Nadal fem des del nostre col·lectiu pessebrista. Cada any es supera. Us he deixat el link corresponent perquè gaudiu de la felicitació d'enguany.

17.12.04

Agraïment

Fa uns dies vaig entrar un moment, amb la Marta, la Clara i la Roser, a veure els pessebres de l'Associació de Mataró. Vam veure el Pessebre Monumental (a la Clara li va agradar molt, i després no volia marxar) i vaig sentir que me'l dediquen a mi, per haver fet el llibre El pessebre a Mataró. Història d'una tradició viva. La veritat és que vull pensar que la dedicatòria no és tant a la meva persona com al llibre, i a tota la història que allà s'explica. En el guió del Pessebre Monumental ja es fa referència a en Jaume Oliveras i a en Ramon Romeu: ells dos són un bon exemple dels molts i molts pessebristes que han treballat per aquesta tradició a la ciutat.
En tot cas, jo estic molt agraït d'aquesta dedicatòria i, sobretot, de trobar-me persones que em diuen que han llegit o han vist el llibre i que els ha agradat molt.

4.12.04

Nota de premsa

Avui he passat aquesta nota de premsa a alguns mitjans de comunicació locals:

Gràcies a una subvenció del Centre de Cultura Popular i Tradicional de Catalunya (CCPTC), gestionada pel col•lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebre El Bou i la Mula, s’ha iniciat l’inventari de figures de pessebre de la col•lecció de l’Associació de Pessebristes de Mataró. El projecte es fa dins el marc de l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC), que l’entitat promotora (CCPTC) porta realitzant des de fa anys.
El projecte pretén donar una eina a les associacions de pessebristes de Catalunya que porten molts anys divulgant aquesta tradició, però que per circumstàncies diverses no han pogut avaluar la seva ingent tasca des d’una perspectiva antropològica ni patrimonial. L’orfandat institucional en què es troba el pessebrisme reclama una actuació urgent en la documentació del patrimoni que aquesta centenària tradició ens ha anat llegant.
La història de l’Associació de Pessebristes de Mataró, i la seva voluntat de patrimonialitzar el seu fons, tant important com la pròpia entitat, en fan un bon banc de proves per iniciar aquest projecte. La importància de la col•lecció de l’associació mataronina es correspon al gran patrimoni pessebrista que es conserva a Mataró (si bé aquest sovint resta amagat en col•leccions particulars). Una primera estimació permet afirmar que l’Associació de Pessebristes de Mataró compta amb més de 2000 peces sorgides de mans de figuraires de Catalunya; el nombre d’autors catalans recollits en aquesta col•lecció supera la trentena. A més, caldria afegir-hi unes 1000 peces més provinents d’altres llocs de la Península i de països de l’estranger, especialment d’Amèrica del Sud. L’interès de l’Associació de Pessebristes de Mataró per la recerca i la documentació del patrimoni pessebrista de la ciutat s’ha palesat també enguany amb l’edició del llibre El pessebre a Mataró. Història d’una tradició viva.
L’Associació de Pessebristes de Mataró té l’honor de ser la primera entitat en tenir part de la seva col•lecció inventariada a l’Inventari de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Fins ara no hi havia res dins de l’IPEC, aquest macro-projecte cultural de la Generalitat de Catalunya, que fes referència al pessebrisme.
El treball consisteix en omplir una base de dades, amb els camps predeterminats pel CCPTC, numerar i marcar les peces i fer-ne una fotografia digital. Per a cada fotografia també s’omple una fitxa que la relaciona amb la fitxa de la figura. De moment, el projecte actual es limitarà a inventariar unes 1.200 peces d’autors catalans.
Des del col•lectiu El Bou i la Mula es fan esforços de divulgació i recerca que, en els pocs anys d’història d’aquesta entitat, han donat uns resultats que es poden qualificar d’encoratjadors. Una de les essències de treball d’El Bou i la Mula és el treball en equip. Per aquest motiu s’ha endegat aquest projecte amb l’esperança que seran moltes les entitats que s’hi vulguin acollir en el futur.

27.11.04

Existeixen figures de Josep Diamant!

A la pàgina 149 del meu llibre El pessebre a Mataró. Història d’una tradició viva hi afirmo que no s’ha conservat cap figura de pessebre de les que feia Josep Diamant Llobet, primer president de l’Associació de Pessebristes de Mataró fundada l’any 1935. Això és el que havia pogut aclarir fins ara sobre l’obra d’aquest pessebrista mataroní. Però fa uns dies, tot repassant butlletins de l’Associació de Pessebristes de Barcelona, vaig descobrir que a Barcelona sí que en conserven algunes, d’aquelles figures. El que passa és que ni els propis pessebristes barcelonins ho saben. A la seva pàgina web en tenen retratada alguna, però la identifiquen com “ANÒNIM – Figures de paper”.

Diamant realitzava les seves figures amb l’ajuda de la seva esposa: era ella qui li feia la roba de les figures (el material principal és roba encolada i no paper), i amb aquella roba guarnia l’ànima d’argila. Es tracta d’unes figures de gran valor històric (són d’abans de la Guerra Civil) i artístic.

Per al pessebrisme de Mataró és una gran notícia saber que encara es conserven figures de Josep Diamant. Ara valdria la pena fer un esforç perquè alguna dia no massa llunyà aquestes figures es puguin veure a Mataró...

26.11.04

A l’escola de la Roser fan pessebre!

Ahir vaig anar a la reunió de pares i mares de l’escola de la Roser. Va anar molt bé, tot sigui dit de passada. Entre moltes altres coses van explicar que a l’escola s’intenten viure les tradicions i les festes populars catalanes (la castanyada, Sant Jordi, Carnestoltes...).

I van explicar que per Nadal fan la festa del pastor...
"Ep, que jo sàpiga això no és cap festa popular catalana", vaig pensar jo...
Però de seguida un pare va preguntar si a l’escola es feia pessebre. I es va respondre que sí. Que es fa un pessebre a l’aula amb al col•laboració de tots els pares i mares que hem d’anar portant les figures (si pot ser sense repetir-se, és clar...).
I un altre pare encara va preguntar que, bé, ja se sap, si algun nen o nena pregunta qui és aquella família del pessebre, doncs que què li expliquen perquè, és clar, és una cosa religiosa, i...
I la mestra, amb molt bon criteri, penso jo, va dir que als nens se’ls hi explica que, de la mateixa manera que quan a la família hi ha un naixement tots anem a conèixer el nouvingut i li portem regals, tots els personatges del pessebre van a visitar aquella família que acaba de tenir naixement.

A mi ja m’està bé que, a l’escola pública, es passi de puntetes sobre la part religiosa del pessebre. Els creients ja l’explicarem a casa, el sentit religiós del pessebre. El que no m’agradaria és que a l’escola no es fes pessebre pel seu origen religiós: això no seria propi d’una societat que volem que sigui democràtica i plural.

Ah! I per la festa del pastor, que no deixa de ser celebració del Nadal a l’escola, als nens i nenes els hi expliquen el conte del pastor. Amb un escenari de fons que sembla talment un pessebre, el conte narra les vicissituds d’un pastor. Un pastor que tenia tres ovelles i totes tres les estan segrestades per un dimoni dolent en una cova. El pastor les busca i va preguntant a personatges del pessebre (al pescador, al caganer...) si les han vistes. Ningú sap donar-li raó dels xaiets però, finalment, el pastor troba la cova i, després de lluitar amb el dimoni dolent, recupera les seves ovelles...

Jo estic molt content que a l’escola de la Roser hi facin pessebre per Nadal!

5.11.04

Figures de pessebre a l’IPEC

L’IPEC és l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya, i fins ara no hi havia registrada cap figura de pessebre. Gràcies a en Jordi Montlló i a El Bou i la Mula, aquesta anomalia es començarà a normalitzar. Abans del 15 de desembre hem (dic “hem” perquè també m’hi ha embolicat a mi), hem de fer un miler de fitxes (amb les corresponents fotografies) de les figures de pessebre de la col•lecció de l’Associació de Pessebristes de Mataró. La feina és molt interessant però, també, estressant, ja que comptem amb molt poc marge de temps i a més els pessebristes aviat hauran d’anar agafant les figures per posar-les als pessebres.

Com que no podrem pas fer totes les figures de la col•lecció, estem prioritzant els autors locals i, en segon terme, els autors catalans. La col•lecció de l’Associació de Pessebristes de Mataró és prou important i té peces interessants, i més després de la incorporació d’una part del que havia estat la col•lecció de l’Antonio Campdepadrós. Llàstima que les condicions en què es guarden les figures no siguin les òptimes: això és un repte pendent! Però en tot cas està molt bé que les primeres figures de pessebres que passen a formar part de l’IPEC siguin les de Mataró!



16.10.04

Santons del Québec

Uns bons amics, la Mariam i l'Eduard, m'han fet arribar unes postals de santons del Canadà. Bé, de fet són del Québec: la influència francesa (i provençal) no es nota només en la llengua!

No sé què tenen, els santons, que sense ser res de l'altre món (figures de cara-i-creu pintades senzillament amb colors vius) traspuen una emoció especial. En sóc un fan, dels santons provençals. I els santons del Québec, vestits segons els costums de la seva regió, no es queden pas enrera. Hauré d'organitzar una expedició al Québec!

8.10.04

Trobada de pessebristes

Diumenge passat es va celebrar la Trobada de Pessebristes de Catalunya a Palau-Solità i Plegamans. Només he vaig poder estar una estona però val la pena constatar que la gent de Palau van treballar de valent i van oferir una Trobada molt digna. Potser el millor va ser la idea de programar unes taules rodones sobre diversos temes d'interès pels pessebristes. L'èxit d'assistència que van tenir demostren que fan falta espais com aquest. Espais on reflexionar sobre temes de fons en relació amb el pessebre i el pessebrisme.

L'Enric Benavent i jo vam participar a la taula rodona sobre la divulgació del pessebre. Ho vam fer en nom d'El Bou i la Mula, i l'atenció amb què ens escoltava la gent és la prova evident que des del nostre col·lectiu estem fent un bon treball i que les nostres propostes són molt vàlides.

Vaig tornar de la Trobada amb la certesa que hi ha molta feina per fer. El pessebre és ben viu però és feina de tots els pessebristes que ho segueixi sent en el futur.