El pessebre d'aquest Nadal

Detall del pessebre de l'Albert, la Clara, la Roser i la Neus Dresaire. Nadal de 2014.

Aquest Nadal, amb la Clara, la Roser i la Neus, hem tornat a fer el pessebre a la Presó de Mataró. El pessebre representa un carrer, un carrer qualsevol. És un carrer inventat, però que té alguns elements que ens fan pensar que pot ser un carrer de Mataró. En una paret hi veiem un dels magnífics esgrafiats que Santi Estrany va fer arreu de la ciutat. També podem observar un local de Càritas Interparroquial de Mataró. I una placa de carrer porta el nom de Sant Francesc d'Assís. A més a més, en una cartellera s'hi anuncien Els Pastorets de Mataró, i hi ha propaganda de dos llibres (un d'ells sobre el pessebre de Sant Mateu) que s'han editat enguany...

Hi ha botigues: un forn de pa, una carnisseria, una botiga de moda, i una botiga de joguines davant la qual hi ha mainada fent el badoc. I hi ha molta gent que passeja i fins i tot una moto i un cotxe estan circulant pel carrer. El carrer està mig tallat, i és que ja s'ha inaugurat la fira de Nadal i la gent va a comprar a les parades.

Tot plegat, res que no puguem trobar a Mataró, o a qualsevol de les nostres ciutats o pobles. I és que és precisament això el que hem volgut representar amb la Clara, la Roser i la Neus: un «paisatge» d'avui. I enmig d'aquest «paisatge» actual hi ha nascut el Nen Jesús. La Sagrada Família ha trobat acollida al local de Càritas i un grup de nens i nenes de la catequesi s'hi han acostat per cantar cançons al Nen.

Aquest pessebre vol recuperar l'esperit d'aquell pessebre que Sant Francesc d'Assís va fer a Greccio la Nit de Nadal de 1223: el pobrissó d'Assís va proposar el pessebre no com una representació d'alguna cosa que havia passat feia molts anys, sinó com una experiència que calia viure en aquell moment. Per això, encara que sigui d'una forma molt senzilla, en el nostre pessebre hem volgut imaginar que Jesús arriba avui a la nostra ciutat... com l'acolliríem?

Hem acompanyat el pessebre amb un fragment del llibre de fra Josep Llimona, Ofrena de capvespre (Barcelona, 2009):

Llavors els humans direm: «Infants, què podem fer per mirar amb els ulls molts oberts, què podem fer per enamorar-nos de cada cosa i de cada naixement, què podem fer per mantenir la il·lusió i no perdre l'esperança, què podem fer perquè les estrelles brillin sempre?».

I els infants contestaran: «Torneu-vos infants i aneu a veure aquell primer infant, el nen dels ulls molt oberts, i ompliu-vos de la llum de la seva mirada i de la tendresa del seu somriure».

En tot cas, us convidem a visitar el nostre pessebre, que està acompanyat dels magnífics diorames dels pessebristes de Mataró. I us convidem, també, a fer i a viure el pessebre. Bon Nadal!

Bon Nadal i bon any 2014

Bon Nadal i bon 2013

Les figures de pessebre, al pessebre!

Detall del pessebre de la família Dresaire - Loire
Nadal de 2012

Fa temps que, a casa meva, hi viuen unes figures napolitanes i uns santons de la Provença. Farts d'estar sempre tancats en una vitrina, enguany han decidit formar part d'un pessebre. I sí, els podreu veure en el diorama que la meva família ha fet a la Presó, en el marc de l'exposició de pessebres i pessebre monumental de l'Associació de Pessebristes de Mataró.

Sóc dels que penso que, en el món del pessebre, no hi hauria d'haver massa normes. Fer el pessebre no hauria d'estar subjecte a cap llei, hauria de ser una expressió lliure del qui el fa. Però malgrat aquest convenciment, em permetreu que proposi la següent llei: tota figura que mai no hagi format part d'un pessebre no podrà ser considerada figura de pessebre. És clar que si aplico aquesta nova llei, la meva col·lecció de figures de pessebre quedaria reduïda de forma considerable... Per això, aquest Nadal, unes boniques peces que quedaven molt bé dins la vitrina de casa han experimentat per primera vegada el que representa estar en un pessebre.

Un pessebre que, tot sigui dit de passada, no és res de l’altre món. Qualsevol dels diorames que l’acompanyen el superen en qualitat tècnica i en hores invertides en la seva construcció.

Aquests dies m'he rellegit la crònica que va escriure Sant Bonaventura explicant la missa de la nit de Nadal de 1223, al bosc de Greccio. Allà, el patró dels pessebristes, Sant Francesc d’Assís, va fer el que sempre s’ha dit que fou el primer pessebre de la història. I em tranquil·litza comprovar com ell tampoc no es va preocupar massa ni de la perspectiva, ni de la construcció del paisatge... per no fer, ni tan sols hi va posar Sant Josep i la Mare de Déu!

Això sí, va tenir un gran interès en convocar als seus frares i a tota la gent del poble. Perquè, per sobre de tot, Sant Francesc volia viure el Nadal, volia compartir amb tothom el misteri del Naixement.

I, modestament, amb el pessebre que hem fet tota la família, també voldríem compartir amb vosaltres la vivència del Nadal. Us convidem a visitar-lo.

Bon Nadal i bon 2012

Aquest any hem fet un pessebre.
La Clara ha modelat les muntanyes,
la Roser ha fet un paller,
la Neus ha pintat els arbres,
l’Albert ho ha dirigit tot plegat
i la Marta ha animat a acabar-lo!

Per celebrar el Nadal, que és quelcom molt seriós,
hem volgut fer un pessebre divertit, i us convidem a visitar-lo.

Perquè, malgrat les dificultats, volem gaudir de l’alegria
del Nadal i volem compartir-la amb vosaltres.

Bon Nadal!

Família Dresaire - Loire

Nadal de 2011

Detall del nostre pessebre. Podeu visitar-lo a l’exposició de l’Associació de Pessebristes de Mataró, a l’edifici de la Presó (La Riera, 117).
Els horaris els trobareu a www.pessebresmataro.org, però si ens aviseu també us podem obrir l’exposició fora d’horari. 

Un pessebre dibuixat

Detall del meu pessebre. Nadal 2011

Un pessebre dibuixat. Aquesta era la idea que tenia quan vaig començar el diorama que es pot veure a l’exposició de l’Associació de Pessebristes de Mataró. Les figures dels Pessebres de la Pepa eren un bon argument per començar. Són unes figures divertides, plenes de sentit de l’humor, però que respecten, conserven i fins i tot renoven l’esperit del pessebre. Són una figures “de dibuixos animats”...

I si les figures de pessebre tenen aquest aire dibuixat, per què el pessebre no podia tenir aquest mateix aspecte? Amb aquesta intenció, doncs, he realitzat el meu diorama, i m’hi han ajudat les meves filles de 10, 7 i 4 anys (cadascuna segons les seves possibilitats, és clar).

Per a alguns elements (els arbres, el paller...) he utilitzat paper maxé. Un material sense gaire tradició “d’ús pessebrista” però molt utilitzat per a fer manualitats. Per a ús infantil, per exemple, és molt interessant. Gràcies a això he pogut fer alguna part del diorama en el meu pis de 70 m2 (una cosa impensable si parléssim de guix d'escaiola). Gràcies a això, també, he aconseguit la complicitat de les meves filles.

A l'hora de plantejar el diorama, però, reconec que m'ha pogut el meu “pòsit” de pessebrista. El diorama no pot tenir punts de vista falsos, cal cuidar la perspectiva (que té alguns errors, en sóc conscient), cal vetllar per les proporcions, cal treballar uns volums... Tot això m'ha frenat a l'hora de ser més atrevit al realitzar els diversos elements del pessebre.

Els colors utilitzats volien ser vius, de dibuixos, però no ho he aconseguit en totes les parts. Alguns elements els he remarcat, un cop pintats, amb rotulador negre. Si els dibuixos estan perfilats amb línia negra, per què no podia ser-ho el meu pessebre?

Tot i que, al final, el pessebre no acaba de ser el que volia o imaginava en un principi, no n'estic pas descontent del tot. Ha estat una activitat familiar i ara ens ho passem molt bé ensenyant-lo a familiars i amics.

I un punt per la reflexió. Els meus companys de cel·la (recordo que l'exposició es fa en una antiga presó) presenten obres magnífiques. Qualsevol dels seus diorames supera, en mèrit i en qualitat, el meu pessebre “dibuixat”. Però les primeres impressions són que el meu és el que està cridant més l'atenció. No cal dir que les figures hi tenen una bona part de “culpa”. Tot plegat ens pot fer reflexionar sobre la necessitat de proposar i provar nous formats a l'hora de fer el pessebre. Sense deixar de potenciar i valorar el diorama “clàssic”, hem de ser atrevits per seguir captant l'interès d'una societat acostumada als canvis i a les innovacions.

En tot cas, us convido a veure el meu pessebre, a gaudir-ne tant com n'he gaudit jo fent-lo, i sobretot a contemplar les obres d'art que l'envolten.

Bon Nadal 2010

Ja és Nadal. I un any més hi hem arribat gairebé sense adonar-nos-en, distrets per tantes coses que cal fer: els assaigs de Pastorets, els festivals de Nadal, el calendari d’Advent, els sopars de Nadal, preparar els àpats de les festes, més assaigs de Pastorets, la Trobada de Pessebristes de Catalunya a Mataró, fer el pessebre (i, de passada, fer llibres de pessebres), els assaigs per al concert de retrobament de la Coral Mareny, fer els àlbums de final de trimestre de l’escola, encara més assaigs de Pastorets... i les felicitacions de Nadal!

Perquè tot aquest brogit és perquè volem celebrar el Nadal, el naixement de Jesús, i compartir la joia d’aquests dies amb vosaltres, les persones que estimem, i fer-nos propers a aquells que aquestes diades us coincideixen amb moments difícils. Per això us volem fer arribar la felicitació de Nadal.

Bon Nadal!

Família Dresaire – Loire

Nadal 2010

Bon Nadal 2009

Naixement.
Vitrall de l’església de Sant Antonide Pàdua de Sarajevo (Bòsnia)

Déu és amb nosaltres.
Hi és com a company de camí,

que comparteix la nostra realitat

que plora amb els que ploren,

pateix amb els que pateixen,

i mor amb els que moren.

Per això celebrem el Nadal.
Ens cal el Nadal per redescobrir

el camí de l'amor, la tendresa, la solidaritat:

l'únic camí que salva el món.
El camí que Déu ha triat per a nosaltres.
Per això celebrem el Nadal.




Família Dresaire – Loire
Nadal de 2009

Bon Nadal 2008

Per a moltes persones,

per a moltes famílies,

aquest no serà un Bon Nadal.

Perquè crisi vol dir atur,

i atur vol dir angoixa, precarietat, desesperança.

Però aquí ens tens, Jesús,

disposats a unir les nostres mans

amb totes les mans que calgui

per construir xarxes de solidaritat,

xarxes de mans que ajudin els més febles

a resistir l’embat d’aquesta crisi.

Mans grans, mans petites,

mans blanques, mans negres,

mans aspres, mans fines,

mans fermes, mans obertes...

POSEM TOT SEGUIT

LES MANS A LES MANS

Marta, Albert, Clara, Roser i Neus

Nadal 2008

Bon Nadal

Torna a ser Nadal. I per Nadal encara trobem més a faltar les persones estimades que ja no hi són. Però quan repetim els seus gestos, quan mantenim les tradicions, els fem presents i continuem teixint el fil de la vida que ens relliga pares i fills, avis i néts. El pessebre és una d’aquestes tradicions sense la qual no seria Nadal. Fem el pessebre!

Bon Nadal!


Família Dresaire Loire
Nadal 2007